tresors

Mentre cantes, busco tresors
amagats en un món desconegut.
Busco tresors en illes desertes,
en prats de flors,
en muntanyes rocoses.
Mentre cantes, trobo tresors
amagats en mons que desconeixia.
Trobo tresors en illes desertes,
en prats de flors,
i en muntanyes altes i rocoses.
Tresors enterrats
en el més fons dels oceans.
Tresors enterrats i amagats
que trobo sempre mentre tu cantes.

anònima

Amb l'ànima nua de tu i el teu cos,
desperto del mal son que rere mi s'esvaeix.
Silencis i foscor alliberen els plors,
el meu món sense tu desapareix.

No queda dolor en la cambra,
les teves mans dolces em reanimen.
La meva por espantes nit i dia,
abracem fort.

ombres

Colors foscs, llums que s'apaguen,

instants de penombres i silencis.

Els iris es fan petits,

escolten el no res absolut.

Ploren somriures, petons oblidats,

moments d'incertesa, por i obscuritat.

Murmuri de plors

Quan desperto: murmuri de plors. 
Silencis que s’alliberen 
mostrant cada part d’aquells somriures 
que ja no em dones. 
Murmuri de plors 
que ja fa temps que no consolen els teus llavis. 
Desperto a mitjanit, entre llençols i xiuxiueig de pluja. 
L’opaca llum ja no il·lumina aquell racó, 
i el murmuri de plors apareix de nou 
dins la meva cambra buida, fosca i nua de tu... 
De tu, i del teu amor.

symphony#2

Música melangiosa per les parets d'aquesta casa buida...
Ja no hi ha records de mirades encreuades de somriures.
Busco la infinita llum dins d'una vida congelada...
Per comptar, quan jo no hi sóc, les vegades que em pronuncies.

Ni-ni

Hola, em dic Imma i no sóc filòsofa, no sé tocar el violí, no m'arriba la llengua a la punta del nas i no tinc 600 amics al facebook. Tampoc sé parlar ni llegir davant del públic, ni fer riure, ni sé quin fet històric va passar el 1984, ni quina és la distància d'aquí a la lluna. No m'agrada anar amb metro o autobús. No vesteixo de forma original, ni entenc d'ordinadors, ni sóc vegetariana. No estudio la medicina oficial, ni vaig a la universitat. Tampoc treballo en una oficina, ni tinc companys "enrotllats" amb qui sortir a prendre una copa; perquè tampoc prenc ni vodka, ni cava, ni coca-cola, ni cafè. Tampoc faig una col·lecció super-freak d'algo exòtic; ni tinc gos, gat, peix o serp. No entenc de fotografia, no porto ulleres de pasta d'última moda, ni rastes. No m'agrada l'ambient de nit, no fumo, no surto de casa els dissabtes per anar de festa; i no em maquillo ni vaig al gimnàs perquè em fa mandra. Així que en realitat, no sóc res especial... O sí? Perquè tot i no ser res d'això em dic Imma i sóc feliç.

mai més

Per què em somrius?

Per què deies que no volies canviar?

Enganyes.

I ja mai més tornaràs a ser la que eres.

Però ara tothom t'estima...

I jo què? I a mi què?

Ara per ara, no entenc res.

I m'enganyo a mi mateixa.

I t'enganyo; i m'enganyes.

I res tornarà a ser com abans,

i mai tornarem a ser les que érem;

mai més...