Començo l'escrit pel final.
Va, donem la mà...
Aquell pessigolleig a l'estomac.
Les nostres mirades dissimulades.
Unes converses tancades.
Uns riures nerviosos.
Dos petons a les galtes.
Començo l'escrit pel final.
El teu segon i mig de valentia:
Va, donem la mà...
Però el metro se'n va,
segueix el camí cap a Universitat.
Jo he començat l'escrit pel final.
L'escrit del meu punt i apart.
El nou paràgraf que recordo
haver començat allà en aquell racó...
A qui ningú més li deu importar...
Aquell racó del fons,
un racó d'Arc de Triomf.
