dissabte, 31 d’octubre del 2009

novetats?

Què dir-te de nou amor? Què dir-te que no sàpigues? Què dir-te que la gent no critiqui? Què dir-te a part d'un t'estimo? Què dir-te a part de que vull estar sempre al teu costat? Què dir-te que no sigui un "m'has fet feliç la vida"? Què dir-te que no sigui un "et recordes de..."? Què dir-te amor, què dir-te?

dimarts, 20 d’octubre del 2009

lógicament...

... m'agrada no agradar als que diuen què no agrado, m'agrada agradar als que diuen què no els agraden els que diuen què no agrado i m'agrada que els que diuen què no agrado no els agradin els que diuen què no els agrada els que diuen què no agrado.

tota

Ell: La vols?
Ella: Sí.
Ell: Fins quant la vols?
Ella: La vull tota.
Ell: Tota?
Ella: Sí, sencera.
Ell: Això és demanar molt...
Ella: Però la vull tota, tota sencera, tota per mi sola.
Ell: D'acord. Té.
Ella: No, en vull més.
Ell: Més?
Ella: Sí, ja t'he dit que la vull tota.
Ell: Però és llarga i pot ser dolorosa...
Ella: No m'importa en absolut.
Ell: Però...
Ella: Et dic que la vull tota!
Ell: Té...
Ella: Més!
Ell: Té! Té! Tota! Tota per tu!

I ell morí de cop, entregant-li tot a ella, tot el que tenia, tota la seva vida...

descalça

Moriré descalça,
amb els peus glaçats,
morts,
morts de fred...
Morts de pes,
morts de tot.

Moriré nua,
amb el cos glaçat,
mort,
mort de fred...
Mort de pes,
mort de tot.

Moriré sense tu,
amb el cor glaçat,
mort,
mort de fred...
Mort de pes,
mort d'amor,
mort de tu.

divendres, 16 d’octubre del 2009

res

-A ells.
-A ells?
-Sí.
-Què m'importen ells?
-Abans tot...
-Doncs ara res.

divendres, 9 d’octubre del 2009

recordatori urgent

Així, de cop, recordar-te aquells temps...
Volia dir-te que t'estimo cada dia més...
Què sense tu no sóc res...
Què són tant fàcils les paraules i tant difícils els fets...
Tu ets la meva inspiració, segurament des de fa temps...
I d'aquí una setmana disset... I l'any que ve un més...
No vull separar-me mai de tu Aleix...
Perquè cada dia és especial si tu hi ets.
Sento l'egoisme, la mala llet... Tant i tant que he fet.
Però la meva vida ets tu... Qui m'aguanta, qui em suporta... Ets tu Aleix.
Tu, la meva vida.
I volia repetir-t'ho de nou
(no farà mal per una vegada més)
que estic enamorada de la vida, de tu, de mi, dels "immaleix".

Irene

A la Irene li han dit que mai serà res.
Però ella aspira a ser tot, a ser tot i més!
I ningú ens prohibeix somiar... oi Irene?
Perquè els somnis són difícils, però amb tristesa ho són més.
Segueix somiant Irene, vola, riu... Passat-ho bé!
Crida què no importen els demés!
Què el destí és teu només!
I què la vida són dos dies...
I amb una mica de sort, ja en seran tres.

dijous, 8 d’octubre del 2009

rodolí

M'agraden els petits detalls,
sóc minimalista en proporció
d'un moment rutinari
en faig una redacció.

optimisme

Quan la llum del destí s'ha apagat...
Encén la flama del futur.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

tu.

Vas ser tu, noi estrany, qui va entrar sense trucar.
Qui, sense motiu algun i de cop i volta, va tornar-me fer riure.
De qui em vaig enamorar en qüestió de quatre jocs de mans,
quatre paraules mal dites i quatre cançons mal cantades.

Vas ser tu, noi estrany, qui em perseguia en somnis.
Eres tu a qui esperava d'amagat i ignorava al passar.
Eres tu a qui cridava en silenci...
Eres tu a qui volia al meu costat.

Tu, el noi estrany de qui tothom parlava.
Tu, el noi estrany que tanta gent creia conèixer.
Tu, el noi estrany de qui estic enamorada.
Tu, aquell que un dia, em va poder veure...

Perquè vas ser tu qui em va descobrir,
vas ser tu qui em va despertar...
Tu, noi estrany... Tu, persona incomparable.
Real i incomprensiblement, vares ser tu.

masoquista

T'estimo quan em dius "ara no",
t'estimo quan m'ignores,
t'estimo quan no m'agafes el telèfon,
t'estimo quan em diuen que t'han vist amb una altra,
t'estimo quan marxes sense mi,
t'estimo quan beus,
t'estimo quan apartes la mirada dels meus ulls
i altre cop, m'ignores...

Inclús t'estimo quan crides pel carrer
allò que un dia em vas dir a cau d'orella...

-Ei, que t'estimo!
-I jo...

certesa

Tant clar com l'aigua,
la llum traspassant l'infinit
o la saliva dels nostres llavis...

Tant clar com que jo mai vaig ser res per tu,
i tu ho vas arribar a ser tot per mi...