menja'm

Podríem fer quelcom diferent aquesta nit;
menja'm per dins, que no quedi engruna de mi,
prometo fer-te feliç.

som

Som el que falta, el queda, el que sobra; de tu i de mi. 

No som res més. Mortalla de clarobscurs.

Som allò que no volem ser, però ho som.

Enveja punyent, fiblades de no res.

Som el que vam ser i el que serem.

Pou de la vida perduda. Malson etern.

Som el que no esperàvem ser.

No som res. Mirades emblanquides.

Som l'amor perdut; l'amor de tu i de mi.

Som l'esperit intransigent.

Som crits i tempestes.

No som res més que el que som,

partit d'empat, sense final.

Som el que queda i el que sobra,

som el que falta,

i al cap i a la fi, 

tu i jo, som.

quelcom

T'has perdut en l'espai, 

tros de claror infinita,

horitzó dels meus horitzons,

no em diguis que sóc boja.

Ara em busques,

em trenques,

em fas mal,

i m'acarones.

Bocins de mi perduts en l'espai,

cercant allò que em feien estimar,

allò que era infinit al teu costat,

i no trobo resposta ni senyal.

On ets punt de llum?

Distant, perdut, malvat,

egocentrisme concentrat,

buscaré un altre punt i final.

petons de nit

Et busco en petons de nit,

llavis dolços que no existeixen,

estic nua dels teus braços,

que han quedat en l'oblit.

Era suau l'ombra tènue dels teus ulls,

la vida envoltada de vida,

fosca llum de la cambra buida,

buida de por i plena d'amor,

d'amor fet a mida,

d'amor per un sol dia.

mons

Plató encara no coneixia el món actual...
Copia perfecte d'un món ideal?
Absurd... No tenim res de valor.
I ara ja no entenem ni l'amor...