superficialitat

Tot ho basem en fets remots,
paraules nècies,
sentiments secundaris,
amants estrafolàries,
ganes de viure massa ràpid,
petons curts,
coits infinits,
ereccions massa intenses,
canvis de parella,
amors impossibles,
personalitats camuflades,
interiors bruts,
famílies trencades,
balls exòtics,
tics nerviosos,
horaris matinals,
festes nocturnes,
música escandalosa,
morts incomprensibles,
vides malgastades,
o

segurament,

només ens basem amb la superficialitat.

esgotar-se

T'esgotes a poc a poc...
Primer el mal de cap i la fatiga de cames.
Les ulleres comencen a sorgir,

per culpa de la falta de son.
Dorms sense dormir,
i t'esgotes a poc a poc...
Tot es relenteix al teu voltant,

perds totalment la noció del temps

i cada so es converteix en soroll.
Vols silenci i no el trobes enlloc,
vols foscor però aquesta et mareja.
T'estires, i sense pensar, de cop, penses:
"M'estic esgotant a poc a poc..."

monotonia

Sempre és el mateix, ho sé...

Una vegada i altre...

Les mateixes paraules, el mateix sentiment.

Sempre el mateix...

I ara, justament ara, ho puc certificar.

Ho remarco, ho crido, ho asseguro...

ET TROBO A FALTAR!

I altre vegada la resposta torna a ser la mateixa: silenci.

Per variar...

engany

Com sempre l'engany és un dels millors remeis en contra la voluntat d'un mateix.

Ens agrada complaure'ns sabent que som millors que el del costat.

Però de fet, la majoria de vegades, no ens n'adonem de que això, de que tot,
és ni més ni menys que una farsa.
Però això sí, sempre ben assajada...
Per suposat!

humans

La por ens fa ser humans,
però la vida, moltes vegades,
ens fa tornar a la pubertat dels nostres dies
i, de cop, tot torna a ser feréstec.
I continuem tenint por d'allò, d'això...

Però, en fi, som humans, no?

incertesa

El llarg camí de la incertesa...
Talment de la vida, que no saps mai amb que sorgirà.
Lluny d'aquí, de casa, pot ser tot sembla més humà,
però l'enyorança és gran,
i el desig de tornar es fa també inacabable.
Si pogués volar lliure...
Em retrobaria amb la meva llar, la meva pàtria,
i amb ella, salvaria pot ser el que és la humanitat.

La meva llar, tu.
La humanitat, nosaltres.

foscor

Si fossis llum, faria tant que estaria a les fosques...

xiprers

Si el xiprer és l'arbre de la mort,
la meva ànima,
rodejada de xiprers,
deu fer molt que no és en mi.
I, probablement,
siguis tu qui me l'ha robada.

La Toscana, 2009