Murmuri de plors

Quan desperto: murmuri de plors. 
Silencis que s’alliberen 
mostrant cada part d’aquells somriures 
que ja no em dones. 
Murmuri de plors 
que ja fa temps que no consolen els teus llavis. 
Desperto a mitjanit, entre llençols i xiuxiueig de pluja. 
L’opaca llum ja no il·lumina aquell racó, 
i el murmuri de plors apareix de nou 
dins la meva cambra buida, fosca i nua de tu... 
De tu, i del teu amor.

symphony#2

Música melangiosa per les parets d'aquesta casa buida...
Ja no hi ha records de mirades encreuades de somriures.
Busco la infinita llum dins d'una vida congelada...
Per comptar, quan jo no hi sóc, les vegades que em pronuncies.