malsons

Monstres llunyans,

m'emboiren els somnis.

Una enveja,

un dard.

Monstres llunyans,

m'atrapen i m'emoïnen.

Una escala,

un llamp.

Monstres llunyans,

em busquen les pessigolles.

Una aranya,

un enigma.

Monstres llunyans,

em toquen i s'amaguen.

Una cara,

un somni.

Un monstre llunyà,

un malson,

una aranya,

una cara,

una nit,

un llamp,

un dard

i la fi.

fer l'amor

Em fas l'amor de lluny,
amb mirades.
Em fas l'amor al llit,
amb paraules.
Em fas l'amor per dins,
a bategades.
Em fas l'amor com cal,
a vegades.
Em fas l'amor a mi,
amb ganes.
Em fas l'amor així,
i m'agrades.

buidor

I el silenci m'acompanya
d'una solitud inacabable.
Els meus somnis oblidats
a un racó de la teva cambra.
On solíem fer l'amor
i tu m'abraçaves.
No m'amago de la tristesa,
no m'amago de tu.
És silenci i prou,
res més em queda.
I tu on ets?
I tu on pares...?

art

La nostra relació sempre freda, quasi glàcida.
I nosaltres els models per a l'escultor.
Orgullós de la perfecció en la decadència dels estats.
Orgullós de l'expressivitat dels nostres rostres.
I ara glacis i nus, davant la mirada de tothom.
Esperant un futur, talment un cop de mà.
De què? De què ens ha de servir?
Descalços, immòbils... Deu anys de sofriment.
I ara congelats fins l'eternitat en el museu de les meravelles,
del nostre escultor orgullós, de les nostres carícies inermes,
nues i fredes generades dins la gran obra.
I tu i jo quasi perfectes en rostre i material.
Som buits per dins, som de fragilitat especial.
Però en el fons som fàcil d'entendre,
una descripció mínima i informal:
només som un tros de pedra,
el demés tant se val.

matemàtiques exactes

Estimar-te mai ha estat una casualitat.
Pot ser si que ho va ser trobar-te.
Però mai estimar-te.
I són dies i dies de donar-te no-casualitats.
Ens hem convertit en una equació fàcil de resoldre.
I no ens penedim d'haver deixa't enrere els residus que ens sobraven.
Trobar-te per casualitat en el moment precís.
Res farà que l'equació variï. 
Sempre ens donarà el mateix resultat.
I és que sense tu, em converteixo en fracció.
Ets la meva suma de vectors, l'incògnita resolta, la multiplicació infinita...
Busca una solució exacte; suma-li, resta-li... Però sempre hi seré jo.
T'estimo per un múltiple de 1, de 3 i de 9.
I la solució ets tu, i la solució sóc jo.

mirada

Els teus ulls s'han convertit inevitablement en el mirall transversal del que sento per tu.
I no em desagrada el fet de saber que sense ells, que sense tu, jo no existiria.
Ulls preciosos, mirada fosca i temiblement perfecte i perduda, punt de claror.
I m'enamoraria d'ells una i altra vegada si sabés certament que no deixaran mai de brillar, ni per mi, ni per ningú.
Centre de l'univers, del meu univers paral·lel i fosc, sempre entre els teus ulls preciosos i lluminosos, marxo lluny i els espero, per tornar-los a mirar i perdre'm en ells.

Eros i Psique

Et busco, et busco a tu amor.

Em veus? No pots. És prohibit i és sincer.

Amor, amor. T'estimo més que als àngels.

Amor, amor. Ets tu un àngel.

Amaga'm, amaga'm; no em miris, sóc un monstre.

Buscant l'amor, amor, et trobo llunyà.

Ets tu l'amor, amor? Ets tu el meu àngel?

Amaga'm amor, amaga'm; no sóc més que un monstre.

Et veig, et veig llunyà amor. Amb fletxes i ales d'àngel.

Sóc un monstre bonica meva.

Ets un àngel amor, ets un àngel...

la felicitat

Un gest i una mirada,

l'encant i el desig,

el petó i la rialla,

l'abraçada forta,

l'olor i l'ofec,

la realitat i l'ànima nues,

el delit i l'amor,

la suor i la saliva,

les teves mans i les meves,

la rapidesa i la lentitud,

el crit i el plaer,

la teva boca i la paraula,

els meus cabells i el teu pit,

el blanc i el final,

el teu batec i la meva orella,

el silenci i el t'estimo,

el ser tant sols nosaltres i

la nostra petita felicitat.

records

Aquells records que són "t'estimos" llunyans.
Que no han perdut significat...
Perquè t'estimo igual o més que abans.

9

Ja fa 9 mesos del dia que encara recordo amb tremolors, nervis, esperances, alegria, amb un somriure de canvis, amb les teves mans, amb silencis, amb els teus llavis, amb tu i una palmera perduda, amb somnis complerts, amb somnis per complir, amb vida... La teva vida (i ara la nostra).

Per tot. Per tot el que ets, per tot el que som, per tot el que fas, per tot...


T'estimo.

-Va, donem la mà...

humanitats

T'agradaria veure'm envoltada de equacions proporcionals,
equivalents a la teva felicitat quadrada i tancada.
Però tu sempre t'equivoques...
A mi has de buscar-me entre fantasies i lletres;
i després ja en parlarem de relativitats i animalades.

moments

En moments com aquests... Què es pari el temps!

Quan els teus ulls són un mirall
que reflecteixen el meu present;
i el meu futur me'l diuen els teus llavis
suaument a cau d'orella...

"I si el món és boig, tu i jo ho som més".
"No oblidis que ets millor del que necessito".

Però el silenci forma part de la quotidianitat...
I a qui li calen més paraules?
Si els teus ulls i els meus petons
ja parlen per nosaltres sols.