Escriure m'agrada massa i no ho entenc.
Vull ser més del que sóc i només sóc hipòcrita.
Nacions, terres, amor... L'amor està passat de moda.
La terra no és bona i la meva nació no és ni nació.
On aniré, hipòcrita de mi,
creient-me que en sé més per dir quatre paraules febles?
Oh, però si la nació em parlés d'amor seria diferent...
Parlaria dels teus ulls, pot ser; o de mi, o de tu.
Si la nació parlés...
De banderes, de batalles, de sang, de tanta sang!
La terra ha perdut valor, res té valor.
Passa de moda creure en allò que creus creure
i ho deixes de cantó; com l'amor.
I si l'amor parlés? Què diria?
Ens anem lluny, prosa enllà,
ens perdem entre poemes de Maragall,
l'amor, la llengua, la nació...
L'amor a la nació pot ser és comparable amb el teu amor.
És fugisser a vegades. L'estimo, però ella no.
La nació no m'estima, pot ser tu tampoc.
I és difícil entendre l'amor si ets una vaca cega...
La meva nacionalitat partida en dos;
i què en faig dels principis?
Amor, amor, amor! Sort en tenim de l'amor!
Però mai ens contesta la pàtria...
Alguns l'estimen, d'altres no ho diuen.
Jo t'estimo a tu, amor.
Amor, pàtria, terra, nació.
L'amor per tu, per ella, per tots.
I després la meva hipocresia, i després jo.
-Primer premi jocs florals 2010 S.C.S.-
