diumenge, 31 de gener del 2010

onze

són onze records
que recordo a vegades
per una paraula o cançó
i em retornen a la ment
de cop i volta

són onze records
que havia perdut
amb el temps
i les circumstàncies
d'avui dia

són onze records
que em fan somriure
o plorar o tremolar
però són meus
i de ningú més

són onze records
només onze
els tinc comptats
i retinguts
en neurones

són onze records
que estimo
o odio
però els tinc atrapats
i els cuido

l'hivern

On han quedat aquelles tardes de primavera?
Han marxat lluny de mi, per por, per nostàlgia.
Volien ser perfectes entre nosaltres,
però van arribar tard.
I han marxat lluny de mi i de tu,
deixant pas a l'hivern i la tristesa dels teus llavis.
El nostre cos vençut ens acomiada,
i marxem en busca d'aquelles tardes de primavera...
Perdudes ves a saber a on...
Perdudes entre les esperances perdudes.
Nosaltres les seguirem buscant,
entre petons gèlids i glaçades abraçades;
fugissers ja de nosaltres i perduts,
perduts pot ser també amb les tardes de primavera
que busquem ja sense esperança.

dilluns, 25 de gener del 2010

amor platònic

La virtut s'ha perdut
en la fosca penombra
d'una unió imperfecte.

Com Plató i el seu món
clarivident sempre
amb la perfecció estàtica
i una serenitat perduda.

I marxant a prop del cel
vestit d'estels de color de mar
perduda la llum ja va
entre raigs de veritat.

Marxo lluny d'aquí
amb la fosca unió imperfecte
perquè de tu i de mi
ja no se'n parli.

I és que si moro de nits
ploraré
si és ell el salvador
de la maldat dels meus somnis
i de la insolent tenebror.

diumenge, 24 de gener del 2010

seguretat

I què si sóc una pesada?
No em cansaria mai d'estimar a la gent que estimo,
i m'agrada recordar-los-hi.

dijous, 21 de gener del 2010

pensar

I pensar en el que penses
sense saber que en realitat
no penses el que jo crec que penses.
Perquè en el fons, què penses amor
quan jo crec saber el que penses?
I si penso el que penses, pensem igual?
O és només un pensament fugiser
d'allò que jo crec que tu penses de mi?
I tot hi que pensi que penses
que penso el que no penses,
penso que m'estimes i que t'estimo.
I aquest pensament és únic,
i va per sobre de qualsevol filosofia barata.

dilluns, 11 de gener del 2010

somriure

Malgrat tot, sempre tens un somriure amagat per a mi.
I l'estimo com la cosa més valuosa d'aquest món imperfecte.
Perquè malgrat tot sempre tens un somriure per a mi.
I sense aquest no existiria el meu, perquè ets l'únic que el fa possible.
M'agrada que riguis del que ric, m'agrada que riguem plegats.
Per molt dolor que hi hagi fora o dins, tu i jo sempre així.
Perquè malgrat tot sempre tens un somriure amagat,
i el retenc en la memòria per quan hi hagi mal.
Així sempre hi ha un somriure teu amagat per a mi.
I és meu, només meu, i l'estimo i el somric.
El somric, et somric; em somrius i sóc feliç.
Perquè tinc un nou somriure teu amagat en el fons del cor.
L'amago i el retenc, no fos cas que prengués mal...

desesperació

Enveja, mentida, por, culpabilitat, justícia injustificada,
enveja, mentida, por, culpabilitat, justícia injustificada,
enveja, mentida, por, culpabilitat, justícia injustificada,
enveja, mentida, por, culpabilitat...
Dolor, desengany, sang i mort.

verinós

Per molt que t'esforcis en semblar diferent;
continues sent una cobra,
una serp de cascavell,
un animal fred de sang,
un ésser sense sentiments ni emocions
i de picada mortal.

dissabte, 9 de gener del 2010

testament obert

Per si de cop te'n adones de que no sóc com creus que sóc...
Per si algun dia obres els ulls i em veus diferent, canviada, mustia, rendida, perduda...
Per si despertes d'aquest somni creat per a mi, per a fer-me feliç...
Per si algun dia llegeixes aquests versos i els entens...
Per si en algun moment d'aquesta vida meva, que ja no serà vida si tu l'ignores...
Per si et rendeixes de mi i la meva personalitat insaciable...
Per si passés, resant als millors déus amb les mans tremoloses i perdudes... però, per si passés...
Recordam així, callada i nua davant teu, sense por a res i donant tot el que tinc.
Si tot hi així veus les meves impureses, fes-me l'últim favor, fes-me l'últim favor i mata'm.

divendres, 8 de gener del 2010

frustració

I si deixo de tenir el do de fer sentir “això que no sé ben bé com explicar” a la gent?