l'amor

Nua,

desperts i nua.

Mitjanit,

foscor i mitjanit.

Carícies,

petons i carícies.

Silenci,

crits i silenci.

Amor,

cossos i amor.

L'amor.

escric

Escric cançons d'amors perduts.

A vegades en trobo d'amagats.

Busco la poesia pels racons,

els racons menys importants.

Escric cançons d'amors perduts.

No hi penso molt de temps.

Escric per estimar una mica més,

tot el que opino i el que crec.

Escric cançons d'amors perduts.

M'agrada trobar-los una llar.

Escric cançons d'amors perduts,

pot ser així es retrobaran.

adéu

Bruta dels teus llavis tendres,
acariciava suaument el teu somriure,
el dia que et vaig perdre.

Em clavaves llances i punyals,
mentre reies en silenci,
jo tocava dolçament els teus llavis.

Ploraves i somreies,
ja no estimaves el meu cos,
i li clavaves espases fredes.

Jo acariciava el teu somriure,
el teu somriure malèvol i tendre,
el dia que em vas perdre.

Herois

Diplomàcia discreta,
com quan t'ho mires de reüll,
sempre pensant en l'endemà,
busquem la veritat dins de l'incomprensible.

Fugitius,
esclaus d'una vida injusta per als pecadors.
Absolts per la misèria de la incomprensió,
penedits de la innocència dels nostres pasos lleus.

Bruts,
absolts per la immobilitat,
desapareixem dins la foscor.
Si mai hem estat compresos,
per a què salvar al món i a una humanitat feble?