Quan desperto: murmuri de plors.
Silencis que s’alliberen
mostrant cada part d’aquells somriures
que ja no em dones.
Murmuri de plors
que ja fa temps que no consolen els teus llavis.
Desperto a mitjanit, entre llençols i xiuxiueig de pluja.
L’opaca llum ja no il·lumina aquell racó,
i el murmuri de plors apareix de nou
dins la meva cambra buida, fosca i nua de tu...
De tu, i del teu amor.
